Reflexions finals

Bé, com tots vosaltres, estic al final del meu període de les pràctiques, i també de la carrera de Psicopedagogia. Primerament, vull agrair a totes les persones que he tingut al meu voltant al llarg de tot aquest temps: companys d'aula, tutors, professionals del centre, alumnes... Tots ells han contribuït en fer que aquestes pràctiques hagin estat el màxim de profitoses possible.


En el meu cas, el pràcticum II l'he fet al mateix centre on vaig fer el primer, però més centrat en els alumnes de l'escola concertada. En aquest cas, les psicòlogues del centre privat van dos dies a la setmana a l'escola concertada per tal de fer avaluacions i seguiments a diferents alumnes, des d'infantil fins a l'ESO. El plantejament per el meu pràcticum, va ser el d'escollir tres alumnes de l'escola i que ja se'n fes un seguiment per part de les psicòlogues del centre. El tema del TDAH el vaig escollir jo juntament amb elles, ja que vam creure que un treball amb aquests alumnes podria ser molt interessant i a la vegada vam creure que aquests alumnes podrien aprofitar molt les coses que els hi preparés. Els alumnes que finalment vam escollir, van ser tres alumnes (un de 1r de primària, un de 3r de primària i un de 1r d'ESO), que manifestessin trets de TDAH, però a la vegada que tinguessin diferències observables entre ells. D'aquesta manera podríem veure que el trastorn de Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat no es dóna per igual a tots els alumnes, sinó que hi ha diferències notables entre ells. Així, vam acabar concretant els aspectes que havíem de prioritzar per cada alumne en concret. Per l'E. H: treballar la organització, les tècniques d'estudi, la resolució de conflictes, els límits, l'autoestima i l'autocontrol. Per en P. C: treballar les emocions, la relaxació, l'autoestima i l'autocontrol. I per en G. R: treballar la relaxació, la concentració i les emocions.
Finalment, vam acordar fer una valoració i una comparativa entre el treball fet amb aquests tres alumnes per poder comparar els diferents factors que trobem amb alumnes amb TDAH. Posteriorment, cal fer un anàlisi per veure el resultat de la intervenció i per plantejar possibles hipòtesis.

Fent una visió ara, que estem al final del període de pràctiques, i fent-ne una reflexió objectiva, puc concloure que ha estat un treball molt profitós, però crec que per fer un treball més aprofundit i ampli, m'ha faltat temps. Sobretot penso que m'ha faltat més temps espaiat, (no més hores), en definitiva.... que se m'ha fet curt!

Actualment estaria en la fase 4 del meu pla de treball: Comparativa entre els diferents casos de TDAH. Analitzant el treball dut a terme amb els tres alumnes, crec que realment hi ha diferències evidents entre els alumnes que pateixen TDAH. Com ja apunten les teories que parlen d'aquest trastorn, hi ha predominància en diversos símptomes que fa que cada alumne sigui diferent i per tant, s'hagi de tractar particularment cada situació concreta. A part d'això, crec que s'ha de veure  i analitzar particularment cada alumne, tenint en compte totes les variables que els influencien: el seu caràcter, la família, els companys, amics... Tots els àmbits que es relacionen amb els nens els influencien d'una manera o altra i per tant, nosaltres com a professionals els hem de tenir en compte a TOTS. Igualment, he pogut comprovar que en aquests i en tots els casos, és molt important que el treball que es faci sigui un treball ben coordinat i que es faci un feedback entre tots els professionals implicats, buscant sempre un reforç positiu.
Concretament en els casos d'aquests tres alumnes, m'he trobat que un d'ells tenia més aviat problemes en la seva organització, un altre eren més aviat problemes de concentració, i l'altre tenia forces problemes d'autocontrol i emocionals. Analitzant els tres casos, penso que cada un s'ha de tractar individualment (com he dit abans), però un aspecte comú per treballar en tots ells és el tema emocional. He pogut observar que els tres alumnes tenen diferents problemes que treballant-los a partir d'aspecte emocional s'hi pot fer un treball molt interessant i profitós. Sovint, aquest és un aspecte oblidat, i penso que incidint-hi es podrien aconseguir que altres aspectes milloressin.
És per això que, durant les últimes sessions amb els alumnes, hi he dedicat un esforç en la recerca de materials i també en la creació pròpia. Val a dir que ha sigut molt engrescador i interessant per part meva i penso que molt atractiu per ells!
Espero continuar treballant-hi aquests dies...!

Vull agrair tots els comentaris dels companys i de la tutora, ja que han fet encara més interessant (si es pot), tot aquest procés. Entre tots construïm coneixement!

Mà de l'Autocontrol

Avui us presento un altre treball que he pogut fer amb un dels alumnes. Volíem treballar l'autocontrol, ja que és un noi que té forces explosions a classe, amb els companys, últimament inclús amb la tutora..., i li costa calmar-se i reflexionar per actuar adequadament.
A partir de les emocions que les vam treballar en la sessió anterior, hem parlat de l'autocontrol. Ell ja va provar algunes tècniques, com la de la tortuga, però em va comentar que ara ja és gran i no li agrada fer-la, ja que els seus companys veuen que fa coses diferents i "estranyes". Per aquest motiu, vam decidir fer la mà de l'autocontrol, seguint 5 passos per aconseguir controlar els seus actes.

Tot va començar així...

En P. C, va col·laborar i li va semblar interessant. Li va agradar molt!
Al final va quedar així:

Vam anar repassant els passos:
1- mantenir la calma
2- pensar abans d'actuar
3- dir les coses correctament
4- marxar del lloc
5- felicitar-te!!!

Vam quedar que intentaria posar-ho a la pràctica i que el proper dia ens explicaria com li ha anat i si li ha servit. Esperem que si...

test STROOP

Com vaig publicar en un altre post, us vaig parlar de que havia passat dos testos a dos dels subjectes: CARAS i STROOP. El CARAS ja us el vaig explicar abans, ara us comentaré l'STROOP.

L'anomenat efecte STROOP, es refereix a la interferència que es produeix en una persona, quan realitza una prova on s'ha d'indicar el color de la tinta amb la que està escrita una paraula, i que no coincideix amb el seu significat.
El test STROOP és un test d'atenció que s'encarrega d'avaluar l'habilitat per resistir la interferència de tipus verbal. Això ens permet avaluar l'atenció selectiva.

El test consta de 3 làmines amb 5 columnes de 20 elements cada una.
1- La primera prova és la lectura de Paraules (P). Les paraules que s'han de llegir són els noms dels tres colors utilitzats en el test (VERD, VERMELL, BLAU). El subjecte haurà de llegir durant 45 segons els noms que estan impresos en negre. Es puntuen el nombre d'encerts.
2- La segona prova és la denominació dels colors (C). En aquest cas, les columnes estan formades per símbols tipus "XXX", que estan en els tres colors abans comentats. Durant 45 segons, el subjecte haurà d'anomenar els colors en què estan impreses les XXX (XXX XXX XXX)
3- La tercera prova és la condició d'interferència paraules-colors (PC). Aqui, hi ha el nom dels tres colors utilitzats, però impresos de color, de manera aleatòria i sense concordància entre el nom del color i el color de la tinta utilitzada. També durant 45 segons, la persona ha d'anomenar el color de la tinta en què està impresa la paraula, ignorant el significat. (VERD VERMELL BLAU)

Us en poso un exemple:

La comparació de les puntuacions obtingudes en les ters àrees, permet avaluar els efectes de la interferència en el subjecte i la seva capacitat de control de l'atenció.

Us passo aquest pàgina web per si ho voleu provar: http://www.psicoactiva.com/stroop.htm

Com em sento?

Amb els alumnes en general i més en concret amb alumnes que pateixen d'algun trastorn, és important treballar el tema de les emocions. Sovint els nens i nenes senten emocions i tenen sentiments que els hi són difícils de controlar. Per això, és important fer un treball per tal que en prenguin consciència.

Quan em vaig plantejar el fet de treballar les emocions amb dos dels alumnes (P. C i G. R), vaig buscar materials que m'anessin bé. Finalment vaig decidir fer el meu propi material. 

Us el presento:

En aquest mural hi ha representades 6 emocions o estats d'ànim: content, trist, por, vergonya, enfadat i em sento bé. Tant les cares (emoticones), com les frases porten un velcro al darrere per tal de fer que el material sigui manipulatiu.

Ja he pogut treballar-ho amb els dos alumnes i els hi ha encantat!!! Ho hem treballat de manera que ells ordenaven els dibuixos com volien i llavors buscaven el nom que s'hi relacionava. A més, em posaven exemples de moments en què ells tenien aquella emoció i això donava peu a parlar de diferents temes que els preocupaven. A més, sobretot amb en G. R (alumne de 1r de primària), ens ha ajudat a practicar la lectura, ja que hi continua tenint forces problemes.

Amb l'altre alumne, en P. C, que li agrada molt dibuixar, al costat de dues emocions, hi va dibuixar una situació en què es sentia com el dibuix. 

També vam jugar un joc a l'ordinador sobre les emocions. Es tractava de formar diferents cares seguint unes instruccions. Ells havien d'escollir quins ulls, boca i cabell escollien per representar l'emoció que els hi demanaven.

Us deixo la pàgina web: www.bartolo.cl/juegos/formar-diferentes-caras/.També hi trobareu altres jocs i activitats. És en castellà.

Treballant amb en E. H

La última sessió amb l'alumne d'ESO, la vam organitzar força a fer un repàs de com estava evolucionant el curs, tant a nivell escolar com a nivell de relació amb els seus companys i professors, ja que la sessió anterior vam treballar la resolució de conflictes.
Primerament, ens proposem millorar a nivell d'organització, ja que porta una carpeta vella, estripada i feta malbé, on totes les fitxes estan juntes i desordenades. Li facilitem uns plàstics per tal de separar els folis per assignatures. A partir d'ara ho hauria d'anar endreçant tot al lloc corresponent. Aquest és un aspecte que haurem d'anar revisant.
Per altre part, en E. H, està molt content en com evoluciona el trimestre, ja que esta aprovant molts examens. L'animem a que continuï així!
Finalment, el professor de català ens porta un examen de lectura d'un llibre que ha de fer. El fa sol, però l'ajudo a prendre atenció en el que fa, i que es llegeixi bé les preguntes.

La història d'un nen amb TDAH

Us deixo un vídeo que m'ha agradat molt.

Es tracta d'un vídeo (en forma de dibuixos) que explica els neguits d'una mare i del seu fill amb TDAH. De les coses quotidianes amb les que es troba i com interfereix aquest trastorn en la seva vida diària a casa, a l'escola i amb els amics. A la vegada, la mare es planteja moltes preguntes que segurament moltes famílies que es troben en aquesta situació també s'han plantejat una vegada o altra.

La història d'un nen amb TDAH

Espero que el disfruteu!

Treballant la resolució de problemes

Un tema que hem coincidit en què és útil i necessari treballar, és en la resolució de problemes. Aquesta dimensió, el podem aplicar als tres casos que segueixo al pla de treball, tot i que de moment només ho estic treballant en dos d'ells.
Vaig trobar un material molt interessant, ja que es poden treballar la resolució de problemes amb diferents materials adequats a diferents grups d'edat.

En el primer cas, amb en G. R, vam treballar una situació quotidiana per ell. Com podeu veure a les fitxes, vam estar parlant d'alguna situació que hagi viscut i en la qual havia de triar com reaccionar. De seguida es va mostrar molt col·laboratiu i vam trobar situacions reals de baralles que havia tingut amb un nen de la classe. Al final, va decidir resoldre el problema fent un pacte amb l'altre nen. El proper dia parlarem sobre aquest tema i sobre si ha arribat a fer l'acord amb l'altre nen.









Amb en E. H, també vam treballar la resolució de problemes, però enfocat de manera diferent. Primer de tot, vam reflexionar sobre amb qui tenia problemes: sobretot amb els professors i amb companys de l'escola. Al primer moment la seva solució als problemes era la de fer-ho amb violència: fer mal, tirar pedres... finalment i després de reflexionar-hi una bona estona i de veure les conseqüències que podrien tenir els seus actes, va acabar per veure que és millor parlar amb qui s'ha tingut el problema i si no funciona, evitar-lo o bé ignorar a la persona que molesta.

S'haurà de fer un treball molt més persistent en aquest tema, ja que és poc conscient dels seus actes, i sempre dóna la culpa de les baralles als altres.

Contes per explicar el TDAH

He trobat una pàgina molt interessant on hi ha diferents contes per tal d'explicar el TDAH, www.trastornohiperactividad.com.
És un recurs útil per treballar-ho amb els nens que ho pateixen, però també per treballar-ho a nivell de la classe, amb els seus companys. També és un recurs útil per treballar a casa, amb els pares, ja que permet desenvolupar estratègies de comportament davant de situacions habituals.
Els protagonistes de les històries són animalons que permeten als nens identificar-se amb ells, i els contes es desenvolupen en diferents situacions també properes als nens: a casa, a l'escola, amb amics...

Clicant a les imatges dels contes, podreu obrir-los i veure'n l'animació.

Testos per avaluar l'atenció: CARAS i STROOP

Durant les primeres sessions amb els nois del meu Pla de Treball, vam decidir passar uns testos per tal d'avaluar la capacitat d'atenció dels alumnes a l'inici del Pla de Treball, i a l'acabar farem un re-test, per observar si hi ha diferències després del treball realitzat.

Primerament, vaig passat el test CARAS, que fa una avaluació de l'atenció i la Percepció de Diferències.

El CARAS, avalua l'aptitud per percebre ràpida i correctament les semblances i diferències en patrons d'estimulació parcialment ordenats.

El test està format per 60 ítems gràfics (cares esquemàtiques), i consisteix en trobar quina de les tres cares de cada ítem és diferent de les altres dues. Es realitza només amb 3 minuts.

De moment l'he pogut passat a dos dels nois amb els que faig el treball: E. H, i G.R. Aquests són els resultats:

E. H: va obtenir una puntuació directe (PD) de 25, i una puntuació centil (PC) de 15 %. Aquest és el seu test:

G. R: va obtenir una puntuació directe (PD) de 9, i una puntuació centil (PC) de 25 %.

Els dos nois van obtenir puntuacions baixes, per tant, l'Atenció és un dels aspectes prioritaris a treballar en els dos casos.

El test STROOP, l'explicaré en el següent post.

Segona i tercera fase del pla

Aquests dies estic treballant les dues fases que us detallo a continuació:

FASE 2: Recerca de materials i recursos per treballar aspectes concrets a millorar  Data: 8, 12, 15 i 19 d’abril   Hores: 18h
Objectiu: trobar material adequat per treballar amb cada alumne individualment
Destinatari: alumnes amb el que farem la intervenció
Activitats i continguts	- recerca de diferents materials centrats en l’atenció, l’autocontrol i els hàbits d’estudi - elaborar algun material per treballar aquestes dimensions
Instruments informació	- anàlisi documental dels materials existents a diferents mitjans: llibres, internet, material en dossiers, fitxes...
Indicadors d’avaluació	- recerca constant de nous materials sobre les dimensions descrites - comprovació de l’efectivitat del material
FASE 3: Treball de les dimensions de la pràctica educativa    Data: durant l’abril i el maig         Hores: 1h cada dilluns i 2h cada divendres
Objectiu: millorar el comportament i autocontrol dels alumne, la seva atenció a l’aula i els hàbits d’estudi segons cada cas
Destinatari: alumnes amb el que farem la intervenció, i també les tutores dels alumnes
Activitats i continguts	- realitzar sessions amb els alumnes per treballar els aspectes destacats: atenció, comportament i hàbits d’estudi
Instruments informació	- materials i fitxes a treballar - qüestionaris - entrevistes amb la tutora
Indicadors d’avaluació	- seguiment del comportament dels nens - seguiment del rendiment acadèmic dels nens - entrevistes amb les tutores

Cas 3: P. C

El tercer alumne sobre el que faig el meu pla de treball, no el teniem del tot escollit, ja que havíem de tenir en compte diferents opcions. Finalment, tal i com estava previst a l'inici, en P. C ha estat l'escollit. Us el presento una mica:
En P. C és un nen de 9 anys, i que està cursant 3r de primària. Té una germana més gran a la mateixa escola, que fa 3r d'ESO.
La demanda que tenim d'en P. C, és del 2012, sobretot perquè el veien molt nerviós a la classe i amb els companys, perquè s'enfadava molt sovint i no es sabia controlar. En aquell moment ja se li van oferir pautes de relaxació i d'autocontrol. Van provar diferents estratègies: la tortuga, apretar una pilota de goma, història del "pepito grillo".
Sembla que aquest curs havia començat millor, tot i que encara continua enfadant-se sovint, ha après a reflexionar i a calmar-se. Tot i això, aquest últim trimestre torna a estar molt ansiós i té explosions d'ira freqüents.
Per aquest motiu, hem decidit finalment incloure'l al pla de treball. Treballarem sobretot el que és l'autocontrol, millorar l'ansietat i la conducta.

En un altre post us explicaré les tècniques d'autocontrol que treballarem!

Cas 2: G. R

El divendres també vaig tenir la primera sessió amb en G. R.

En G. R, és un nen de 8 anys, el petit de 2 germans. Actualment està cursant 1r de primària (va repetir 1r l'any passat).
La primera demanda que es va fer del servei de psicopedagogia de l'escola va ser a P5, ja per problemes d'atenció. S'observaven dificultats de concentració, no seia correctament, molestava als companys, s'aixecava sovint de la cadira...
Al 2011 se li van passar proves per tal de valorar un dèficit d'atenció i hiperactivitat: CONNERS i EDAH. Al test CONNERS (pares) va donar un alt índex en problemes d'aprenentatge, d'impulsivitat-hiperactivitat i l'índex d'hiperactivitat. El test EDAH, va donar significatiu la manca d'atenció i hiperactivitat, fet que va provocar que es diagnostiqués un TDAH.
La situació familiar no és molt bona, són poc conscients de la problemàtica del fill, i tot i que se'ls hi van donar pautes, els pares no ho compleixen.
Al 2012 se'l va derivar al CSMIJ, però els pares no hi van anar. També se li va detectar un ull gandul i hipermetropia, i ha de portar un parxe a l'ull.
Actualment el nen disposa de 2h a la setmana de reforç i 1h a la setmana amb l'educadora especial, que treballen temes d'atenció i de concentració.

Després de parlar-ne amb la psicòloga de l'escola, vam concretar que continuaríem treballant sobretot l'atenció i la concentració.
Aprofitant que li agraden molt els gossos, vam fer aquest cartell:

Cada vegada que hem de treballar alguna fitxa o hem de fer una activitat, repassem els passos per tal de concentrar-se.

Cas 1: E. H

Finalment, el divendres vaig poder tenir la primera entrevista amb l' E.H, l'alumne de 1r d'ESO.
Abans, però, vaig parlar amb la psicòloga de l'escola i vam concretar entre les dues, els aspectes que creiem que podríem treballar amb ell.
Us el presento per fer-vos una idea:

L'E. H, és un noi de 13 anys, i tot i que ell ha nascut aquí, els pares són de fora i la seva llengua materna és el bereber. Actualment cursa 1r d'ESO, va repetir 4t de primària.
En el seu historial hi consten demandes fetes per les mestres des de P5, sobretot per problemes de comprensió i d'atenció, per tenir una actitud passiva i per una dificultat en totes les activitats. Es valora una possible disfàsia (alteració greu del llenguatge), i es requereix el servei de logopèdia.
Al llarg dels cursos s'ha anat observant que aquests problemes de comprensió s'anaven accentuant, a la vegada que s'hi afegien problemes de comportament, de relació amb els seus companys i problemes d'atenció. Per aquest motiu, a partir del curs 2010-2011 surt 1h a la setmana amb l'educadora especial i es fa un PI de matemàtiques i de llengua. També es fan adaptacions de naturals i de socials.
El seu entorn familiar és poc favorable. Hi ha una manca de límits, el nen domina la situació, no és capaç de raonar i culpa a tothom. A casa no l'ajuden, no saben com controlar-lo, es veuen desbordats.
Al 2012 se li passa el WISC (test d'intel·ligència) i es comprova que té baixes capacitats:

•  CV: 83
•  RP: 83
•  MT: 65
•  VP: 73
•  CIT: 72 (nivell d'intel·ligència inferior)

Per aquest motiu, es continua amb el PI de matemàtiques i llengua i amb adaptacions en àrees com: naturals, socials i tecnologia.
Tot i que l'E. H, tingui a més, problemes d'atenció i concentració, es prioritzen les baixes capacitats.

Davant d'aquesta situació, i parlant amb la psicòloga de l'escola decidim els aspectes que s'han de prioritzar en el seu cas:

1. - treballar l'organització
2. - aprendre tècniques d'estudi i com preparar-nos per els examens
3. - com resoldre situacions problemàtiques
4. - pla de conducta. Marcar uns límits
5. - autoestima
6. - autocontrol

També vam concretar que li passaria unes proves per valorar el seu nivell d'atenció: CARAS i STROOP.

Així doncs, el divendres vaig tenir l'entrevista amb el noi i vam parlar dels objectius que es proposava aconseguir aquest tercer trimestre.

1. Portar els deures fets (tenia faltes de deures)
2. Portar l'agenda i apuntar els deures CADA DIA
3. Estudiar millor i amb més temps pels exàmens
4. No distreure als companys
5. Estar més atent a la classe
6. Portar la carpeta més organitzada

A part d'això, es va proposar que per el proper dia (dilluns), havia de portar-me la carpeta, l'agenda i els exàmens fets fins al moment.

Li vaig passar el test CARAS, el Test de Percepció de Diferències, un test que medeix les aptituds perceptives i atencionals. La seva PD (puntuació directa) va ser de 25, fet que li atorga un Percentil del 15% i un Eneatipo 3 (mig-baix).

Val a dir que la seva actitud i el seu comportament durant tota la sessió va ser molt bona, que hi va haver molt bona predisposició i que la seva intenció era de poder millorar la seva situació.

Un psicopedagog a l'escola

El dilluns passat em vaig trobar amb un cas recurrent d'un psicopedagog que treballa a una escola.

Resulta que el dilluns a la tarda havia d'anar a buscar un dels alumnes del meu pla de treball,  l'E. H., per tal de fer una primera entrevista amb l'alumne, després d'haver conegut el seu cas i d'haver-me familiaritzat amb la seva situació.
Quan vam entrar a l'aula on se suposava que havia d'estar fent classe, allà no hi havia ningú! Després de preguntar pels alumnes de 1r d'ESO i de buscar per l'escola, resulta que estaven en una xerrada i per tant, això volia dir que no podíem treure l'alumne. Ho vam deixar estar pel divendres al matí.

Aquest és un fet que s'ha anat repetint en algunes ocasions. No és que sigui greu, però si que produeix que hi hagi un alentiment de qualsevol procés. Amb una mica més de comunicació entre els professionals, penso que es podria millorar.

Primera fase del pla

Aquests dies estic immersa en la primera fase del pla de treball. Bàsicament estic posant-me al dia sobre els alumnes escollits i la seva problemàtica concreta.

FASE 1: Aproximació als subjectes d’intervenció       Data: 22 i 29 març, 5, 8 i 12 d’abril           Hores: 16h
Objectiu: conèixer els alumnes i la seva problemàtica
Destinatari: alumnes amb el que farem la intervenció
Activitats i continguts	- entrevista amb els alumnes - recopilar dades personals, acadèmiques i clíniques - anàlisi de les proves de TDAH - observar el seu comportament a l’aula i/o pati - passar test per fer avaluació
Instruments informació	- anàlisi documental de la informació de l’alumne - entrevista amb els alumnes - observació a l’aula i/o pati - qüestionari o test
Indicadors d’avaluació	- recerca de nova informació sobre l’alumne. - re-test per avaluar la intervenció

De moment he pogut revisar les dades i les proves dels tres alumnes escollits, i aquesta setmana farem les primeres entrevistes amb els nois.

El meu Pla de Treball

Bones...

aquí us deixo el meu Pla de Treball:

Títol:  LA DIVERSITAT ENTRE ELS ALUMNES AFECTATS AMB TDAH. Comparativa entre tres alumnes que pateixen TDAH


Descripció del tema

El Pla de Treball que realitzaré durant el pràcticum II va relacionat amb el trastorn de Dèficit d'atenció amb Hiperactivitat, el TDAH.

La intervenció anirà encaminada a elaborar un seguit de materials per tal de treballar amb tres alumnes diagnosticats de TDAH, i seguidament, poder fer una comparativa entre els trets que pateixen els tres alumnes, fent un anàlisi de les diferències que es poden observar entre ells.

D'aquesta manera, elaboraré i recopilaré diferents materials i recursos per tal de treballar els aspectes relacionats amb els nens i nenes afectats de TDAH i que els serveixi per millorar en diferents aspectes: conductuals,  d'aprenentatge i de relació.
Els aspectes més importants a treballar amb aquestes persones són tot allò que fa referència amb: autocontrol, habilitats socials, autoestima, motivació, atenció, organització, aprenentatges, tècniques d'estudi, jocs i orientació.
També s'elaboraran pautes per fer un assessorament als professors.

Els objectius plantejats són: una millora en les habilitats acadèmiques del nen/a i el seu comportament, instaurant un hàbit d'estudi; proporcionar estratègies i pautes per el maneig de la conducta, de comunicació per millorar les relacions i per augmentar l'autocontrol del nen/a.

Això es farà a nivell individual amb cada alumne. A la vegada es realitzarà una comparativa entre els trets diferencials que pateixen els tres alumnes, de manera que es podran observar les diferències que existeixen entre els alumnes diagnosticats amb TDAH


Subjectes del projecte

El tractament que durem a terme, es basa en un tractament cognitiu-conductual, i per tant, inclou els àmbit on es relaciona el subjecte a intervenir.
Els agents educatius d'aquesta intervenció psicopedagògica són:

• En G.R, alumne de 6 anys que actualment cursa 1r de primària (repetidor) a l'escola concertada on fem intervencions. En G. R, està diagnosticat per el centre de psicologia de Vic, amb un TDAH.
• En P. C, alumne de 9 anys que cursa 3r de primària a la mateixa escola.
• En E. H, alumne de 14 anys que actualment cursa 1r d'ESO (repetidor), també a la mateixa escola.

Les intervencions seran sobretot a nivell individual al nen, per tal de treballar aquells aspectes que es considerin prioritaris en el seu cas. També es preveuen intervencions amb la tutora del nen per tal de treballar aspectes relacionats amb el comportament i la seva conducta a l'aula.

Les dimensions de la pràctica educativa d'aquesta intervenció tindran relació amb les variables que considerem més importants en el cas amb alumne. D'aquesta manera, sobretot intentarem treballar els aspectes com:
- atenció
- conducta i autocontrol
- hàbits d'estudi i organització

En cada un dels alumnes haurem de centrar el treball, enfocant els aspectes que requereixin una intervenció més profunda.

Què és el TDAH?

El TDAH és un trastorn d'origen neurobiològic que es caracteritza per la presència de tres símptomes o trets: dèficit d'atenció, impulsivitat, hiperactivitat motora i/o vocal. Segons els símptomes i la seva intensitat, el DSM-IV diferencia tres tipus de trastorn:

• Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat subtipus predominantment desatent.
• Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat subtipus predominantment hiperactiu i impulsiu.
• Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat subtipus combinat (presenta símptomes atencionals i hiperactius-impulsius).

Actualment, el TDAH és un dels trastorns que té major incidència en la infància. Segons el DSM-IV-R, el TDAH afecta entre un 3 i un 7% dels nens/es i adolescents, majoritàriament nens.
Aquest trastorn interfereix en els aprenentatges dels nens/es afectats, sobretot es destaca la dificultat per adquirir bons hàbits, tant d'auto higiene com acadèmics. Això fa que molts d'ells també presentin un trastorn d'aprenentatge, sobretot degut a la distracció, la impulsivitat i el comportament inquiet.
Els símptomes nuclears del trastorn són el dèficit d'atenció, la hiperactivitat i impulsivitat, i aquest són els que orienten sobre la primera intervenció a realitzar.

Per tal de fer un tractament adequat en nens/es amb aquest trastorn, “La guia clínica pel TDAH” publicada per Taylor et al (1998), proposa un tractament multimodal que inclou:

 Tractament psicològic dirigit al nen/a, pares.
 Intervenció escolar.
 Tractament farmacològic.
 Tractament psicopedagògic al nen (procediments conductuals, autocontrol de la ràbia i autoinstruccionals.

Segons Taylor “sembla com si la combinació de tractament comportamental amb la medicació és de particular importància per obtenir una resposta excel·lent."

Una intervenció escolar és necessària ja que els nens amb TDAH davant una tasca escolar es mostren desorganitzats, impulsius i ineficaços. Les dificultats d'atenció, motivació, de mantenir l'esforç mental davant de les tasques més repetitives i monòtones poden interferir en la seva execució. Per tant el seu rendiment escolar es veu afectat tot i tenir una intel·ligència normal, alta o superior.
Per una altra banda el comportament del nen amb TDAH a l'aula també interfereix en el seu rendiment i en el grup classe, principalment per la seva impulsivitat ja que no pot inhibir la primera resposta espontània. Per tant, és molt important que els mestres i professors tinguin estratègies per manejar el comportament d'aquests nens i més tenint en compte que degut a l'alta prevalença del trastorn en població escolar, hi ha moltes possibilitats de que es trobin a l'aula un nen amb TDAH per any escolar.

Els estudiants amb TDAH necessiten major estructura i organització de les classes, major supervisió, més fragmentació de les tasques, més conseqüències positives (reforç positiu, aplicació d'economies de fitxes...) per a mantenir així la seva conducta; com a conseqüències negatives (cost de resposta, temps-fora..) i requereixen tenir diferents acomodacions escolars (Parker, 1994, Barkley 1998).
Aquesta intervenció implica l'entrenament a mestres i professors en maneig de contingències, ús del reforç positiu, l'extinció, ús del temps fora, economia de fitxes i cost de resposta. També se'ls entrena a donar major atenció a les conductes adequades del nen, ja que en general s'atén molt als comportaments molestos i poc als positius.
És necessari reforçar i potenciar les habilitats socials així com fomentar la tècnica de resolució de problemes en xerrades individuals amb el nen o l'adolescent davant de situacions problemàtiques (identificació del problema, possibles solucions o maneres d'actuar, valoració d'avantatges i inconvenients de cadascuna de les solucions proposades...), fomentant el pensament reflexiu.
És útil fer ús de contractes, o registre de conductes objectiu a millorar; concretes i viables pel nen, fent ús d'un sistema d'economia de fitxes.

El tractament al nen es basa en l'ús de procediments conductuals, d'autocontrol de la ràbia i autoinstruccionals, amb l'objectiu de fomentar l'autocontrol i el pensament reflexiu.
També és important l'entrenament en habilitats socials i en tècniques per millorar l'autoestima.

Els nens amb TDAH tenen dificultats en el control de la conducta i de les emocions, per aconseguir un control de la conducta primer ha d'existir un control extern de la mateixa ja que aquest és el procés natural d'adquisició del control d'un mateix, aquest control extern és el que s'intenta fomentar mitjançant l'ús adequat d'estratègies educatives, que pares i mestres han d'aplicar amb coherència i persistència. Amb el pas del temps aquest control extern s'interioritza i el nen adquireix major autocontrol, doncs li aporta majors beneficis en l'entorn familiar, social o acadèmic. Amb el maneig de contingències es facilita el control extern de la conducta, per a que el nen aprofiti els avantatges d'aquest control (rebre aprovació social, increment de la sensació d'autoeficàcia i augment de l'autoestima) i es motivi per exercir de forma autònoma.

El llenguatge intern o les autoinstruccions són les que faciliten aquesta interiorització ja que fomenten el pensament organitzat i reflexiu. Els procediments autoinstruccionals i les tècniques de resolució de problemes tenen com a objectiu que el subjecte interioritzi pautes d'actuació generalitzables a diferents situacions per incrementar el seu autocontrol.

Per més informació sobre el TDAH, us recomano visitar la web de la Fundació ADANA: http://www.fundacionadana.org/ca

Pla de treball Pràcticum II

Com vosaltres he començat ja el Pràcticum II, amb moltes ganes d'aprendre coses i d'endinsar-me en un món súper interessant.

El meu pla de treball va enfocat cap al TDAH (trastorn amb dèficit d'atenció i hiperactivitat).

He escollit aquest tema ja que el TDAH és un dels trastorns que més he pogut “veure” entre els alumnes en els quals hem hagut de diagnosticar i intervenir, ja sigui al centre de psicologia i també a l'escola, per tant és un tema molt proper.
El TDAH és un dels trastorns que influeix més en l'àmbit acadèmic del nen. El fracàs escolar entre la població amb TDAH és significativament alta. El baix rendiment escolar afecta al 40% dels estudiants diagnosticats de TDAH (Barkley, 1998). Els problemes de comportament que implica també aquest trastorn, arriben a provocar fins a un 15% d'expulsions. Igualment, al voltant del 30% els nens/es diagnosticats de TDAH, pateixen a més un trastorn d'aprenentatge en càlcul, lectura o expressió escrita.

Per tant, he cregut que pot ser molt interessant i a la vegada productiu, que la meva intervenció vagi dirigida cap a aquest trastorn.

En breu us presentaré el meu Pla de Treball.

Inici del Pràcticum II

Aquest dies hem començat el Pràcticum II. En breu afegiré la primera entrada amb la concreció del pla de treball que duré a terme.

Bon inici a tots!