El TDAH és un trastorn d'origen neurobiològic que es caracteritza per la presència de tres símptomes o trets: dèficit d'atenció, impulsivitat, hiperactivitat motora i/o vocal. Segons els símptomes i la seva intensitat, el DSM-IV diferencia tres tipus de trastorn:
•
Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat subtipus predominantment desatent.
•
Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat subtipus predominantment hiperactiu i impulsiu.
•
Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat subtipus combinat (presenta símptomes atencionals i hiperactius-impulsius).
Actualment, el TDAH és un dels trastorns que té major incidència en la infància. Segons el DSM-IV-R, el TDAH afecta entre un 3 i un 7% dels nens/es i adolescents, majoritàriament nens.
Aquest trastorn interfereix en els aprenentatges dels nens/es afectats, sobretot es destaca la dificultat per adquirir bons hàbits, tant d'auto higiene com acadèmics. Això fa que molts d'ells també presentin un trastorn d'aprenentatge, sobretot degut a la distracció, la impulsivitat i el comportament inquiet.
Els símptomes nuclears del trastorn són el dèficit d'atenció, la hiperactivitat i impulsivitat, i aquest són els que orienten sobre la primera intervenció a realitzar.
Per tal de fer un tractament adequat en nens/es amb aquest trastorn, “La guia clínica pel TDAH” publicada per Taylor et al (1998), proposa un tractament multimodal que inclou:
Tractament psicològic dirigit al nen/a, pares.
Intervenció escolar.
Tractament farmacològic.
Tractament psicopedagògic al nen (procediments conductuals, autocontrol de la ràbia i autoinstruccionals.
Segons Taylor “sembla com si la combinació de tractament comportamental amb la medicació és de particular importància per obtenir una resposta excel·lent."
Una intervenció escolar és necessària ja que els nens amb TDAH davant una tasca escolar es mostren desorganitzats, impulsius i ineficaços. Les dificultats d'atenció, motivació, de mantenir l'esforç mental davant de les tasques més repetitives i monòtones poden interferir en la seva execució. Per tant el seu rendiment escolar es veu afectat tot i tenir una intel·ligència normal, alta o superior.
Per una altra banda el comportament del nen amb TDAH a l'aula també interfereix en el seu rendiment i en el grup classe, principalment per la seva impulsivitat ja que no pot inhibir la primera resposta espontània. Per tant, és molt important que els mestres i professors tinguin estratègies per manejar el comportament d'aquests nens i més tenint en compte que degut a l'alta prevalença del trastorn en població escolar, hi ha moltes possibilitats de que es trobin a l'aula un nen amb TDAH per any escolar.
Els estudiants amb TDAH necessiten major estructura i organització de les classes, major supervisió, més fragmentació de les tasques, més conseqüències positives (reforç positiu, aplicació d'economies de fitxes...) per a mantenir així la seva conducta; com a conseqüències negatives (cost de resposta, temps-fora..) i requereixen tenir diferents acomodacions escolars (Parker, 1994, Barkley 1998).
Aquesta intervenció implica l'entrenament a mestres i professors en maneig de contingències, ús del reforç positiu, l'extinció, ús del temps fora, economia de fitxes i cost de resposta. També se'ls entrena a donar major atenció a les conductes adequades del nen, ja que en general s'atén molt als comportaments molestos i poc als positius.
És necessari reforçar i potenciar les habilitats socials així com fomentar la tècnica de resolució de problemes en xerrades individuals amb el nen o l'adolescent davant de situacions problemàtiques (identificació del problema, possibles solucions o maneres d'actuar, valoració d'avantatges i inconvenients de cadascuna de les solucions proposades...), fomentant el pensament reflexiu.
És útil fer ús de contractes, o registre de conductes objectiu a millorar; concretes i viables pel nen, fent ús d'un sistema d'economia de fitxes.
El tractament al nen es basa en l'ús de procediments conductuals, d'autocontrol de la ràbia i autoinstruccionals, amb l'objectiu de fomentar l'autocontrol i el pensament reflexiu.
També és important l'entrenament en habilitats socials i en tècniques per millorar l'autoestima.
Els nens amb TDAH tenen dificultats en el control de la conducta i de les emocions, per aconseguir un control de la conducta primer ha d'existir un control extern de la mateixa ja que aquest és el procés natural d'adquisició del control d'un mateix, aquest control extern és el que s'intenta fomentar mitjançant l'ús adequat d'estratègies educatives, que pares i mestres han d'aplicar amb coherència i persistència. Amb el pas del temps aquest control extern s'interioritza i el nen adquireix major autocontrol, doncs li aporta majors beneficis en l'entorn familiar, social o acadèmic. Amb el maneig de contingències es facilita el control extern de la conducta, per a que el nen aprofiti els avantatges d'aquest control (rebre aprovació social, increment de la sensació d'autoeficàcia i augment de l'autoestima) i es motivi per exercir de forma autònoma.
El llenguatge intern o les autoinstruccions són les que faciliten aquesta interiorització ja que fomenten el pensament organitzat i reflexiu. Els procediments autoinstruccionals i les tècniques de resolució de problemes tenen com a objectiu que el subjecte interioritzi pautes d'actuació generalitzables a diferents situacions per incrementar el seu autocontrol.
Per més informació sobre el TDAH, us recomano visitar la web de la Fundació ADANA:
http://www.fundacionadana.org/ca
