Estrella de l'Autoestima

Un dels aspectes que he vist que s'ha anat repetint força al llarg de les diverses intervencions amb els nois i noies, ha estat que molts d'ells tenen una ansietat alta i una autoestima baixa.
L'últim dia, precisament vam treballar el tema de l'autoestima amb un dels alumnes de l'escola, que fa 4t de primària, i pateix molta inseguretat, ansietat i una autoestima molt baixa.
Per treballar aquest tema, li vam fer fer una "estrella de l'autoestima". El nen havia de dibuixar una estrella, col·locar el seu nom al centre i a cada punta diferents àmbits: jo, escola, amics, família i oci.
L'estrella va quedar semblant a aquesta:

A cada punta, el nen havia de pensar 5 coses que li agradin d'aquell àmbit. És a dir, 5 coses que li agradin de l'escola, dels amics, de la família, del temps lliure i d'ell mateix.  Com era d'esperar, el que li va costar més va ser trobar 5 coses que li agradessin d'ell mateix!

Seguim amb la dislèxia

Continuant amb l'entrada anterior, l'altre dia vaig preparar dues fitxes per treballar amb aquests nois que pateixen dislèxia.
Una fitxa consistia en trobar una paraula concreta en un seguit de lletres, semblant a això:

BOTA        BBTAAABTOOATABOTOTABTABOTABBATOABATABOTOAATOBOA

Aquesta fitxa la van treballar individualment.

La següent fitxa, estava formada per 6 vinyetes que explicaven una història. Els dos alumnes havien de descriure el que passava i n'havien d'escriure un conte:

Primer van explicar la història oralment entre els dos i llavors cada un va escriure el seu conte, aportant altres dades. El noi que pateix de dislèxia greu, va descriure tal qual veia a les vinyetes, mentre que l'altre noi (que té una dislèxia lleu), va afegir-hi molts altres aspectes.

Va ser molt interessant el fet de buscar i localitzar material per poder treballar amb uns alumnes concrets. Els nois s'ho van passar bé, i per mi va ser molt gratificant!

La dislèxia

La dislèxia és una dificultat significativa i persistent que afecta les habilitats lingüístiques associades a la lectura i a l'escriptura, especialment a la discriminació fonològica, la descodificació, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació.
Es manifesta com una dificultat d'automatització de la lectura, problemes d'ortografia i, de vegades, també del càlcul aritmètic.
Les causes de la Dislèxia no s'han de buscar en el quocient intel·lectual, ni en la situació emocional o sociocultural de la persona afectada.

Associació Catalana de la Dislèxia

Al centre treballem amb una parella d'alumnes, l'A i el B, que estan diagnosticats l'un amb una dislèxia lleu (6è Pri) i l'altre amb una dislèxia greu (1r ESO). A part del treball en la lectoescriptura també es reforcen els hàbits d'estudi i de lectura, l'autoestima i la motivació. Sovint fem un treball individual però acabem amb un treball conjunt. L'últim dia van fer uns mots encreuats individualment, però llavors vam fer una lectura compartida d'un text que parlava sobre l'esforç i els objectius. També es va treballar la comprensió entre tots dos.

Finalment, vam fer un joc de lectura de paraules per parelles, tipus ascensor. Un fa llegir les paraules a l'altre, que estan ordenades en una columna. Quan es llegeix una paraula malament, l'altre li ha d'indicar i s'ha de tornar a començar. 

Seria una cosa semblant a aquesta, però enlloc de síl·labes, amb paraules:

L'objectiu seria arribar a dalt de tot sense haver fet cap error!

Treballant les Habilitats Socials

Les habilitats socials són totes aquelles maneres de fer o de comportar-se, verbals i no verbals, que serveixen per afavorir les relacions interpersonals.
Els dijous, treballem amb un grup d'adolescents molt heterogeni, que els hi costa molt relacionar-se amb les persones. Venen una hora a la setmana.
Aquest grup està format per 2 noies i 4 nois molt diferents entre ells. N'hi ha que tenen altres problemes afegits, com un retard, TDA, trastorns de conducta o que estan en risc d'exclusió social.

Al llarg de les diferents setmanes, hem treballat diferents aspectes, sempre intentant la seva participació i implicació en totes les activitats, per tal que siguin conscients del punt on estan i d'allò que es vol aconseguir.

Una de les activitats que vam du a terme tenia relació amb l'escolta activa, tot treballant el valor de l'amistat.
En aquesta sessió, vam treballar la tècnica del rumor: en una altra habitació, un company li llegeix una història a un altre company. Quan aquest acaba, torna al gran grup i un altre dels companys surt per tal que l'altre li expliqui la història que l'altre li ha llegit... i així successivament. Llavors, en gran grup cada un ha de fer un resum de la història i explicar de què anava i quins valors fomentava. És interessant observar com es va distorsionant la història i cadascú hi aporta alguna cosa diferent.
Al final vam acabar parlant sobre què és ser un bon amic, vam fer una pluja d'idees i vam reflexionar sobre el valor de l'amistat i la dificultat de fer bon amics de veritat.

El genograma

Aquests dies, durant la realització de les pràctiques, m'he topat amb una eina per tal d'analitzar les relacions familiars d'una manera pràctica i visual. Es tracta dels GENOGRAMES.
El genograma és una mena d'arbre genealògic que registra la informació sobre els membre d'una família, aixi com les relacions que s'estableixen en les diferents generacions. Es mostra la informació de manera que visualment es poden veure els patrons familiars complexos i es poden relacionar certes conductes o problemàtiques amb el context familiar.
Els genogrames mostren l'estructura familiar i les relacions entre els seus membres.
Cada membre de la família es representa mitjançant un símbol:

La persona principal es representa amb un doble línia:

Per més informació, us deixo aquest enllaç: http://cambiodemodelo.blogspot.com.es/2007/11/genograma.html

on hi podeu trobar informació sobre com es representen els diferents símbols: matrimonis, fills, relacions familiars i entre els membres...

Si voleu provar de fer-ne un, podeu descarregar-vos el programa GenoPro.

Nova demanda a l'escola: Cas de la nena X.

El divendres passat vam centrar la nostra feina a una nova demanda d'aquest curs. Es tracta de la nena X, una nena de 7 anys que està cursant 2n de primària. La demana va venir per part dels pares i també de la seva tutora degut a la manca de concentració i a les dificultats que han observat que té la nena per estar atenta a les coses.
La X és la petita de dos germans. El seu germà, actualment cursa 4t de primària a la mateixa escola. Els seus pares treballen tots dos i sembla que la situació familiar és favorable.
Primer vam fer una observació de la X, en una situació de grup-classe i vam poder veure que li agrada fer les coses a la seva manera; que li costa treballar en grup ja que vol ser la líder i no sempre ho aconsegueix; i que quan no està d'acord amb una cosa, desconnecta i fa altres coses (pintar el full, dibuixar a la taula...).
En la primera entrevista que tenim amb la X ens comenta quines són les seves amigues a la classe i amb quines companyes no vol estar. Ens comenta que li costa molt concentrar-se sobretot quan hi ha xivarri a la classe i quan fa calor. Observem també que manifesta un tic de "tirar mocs amunt", i ens comenta ella mateixa que ho fa quan està nerviosa.
Li fem fer un dibuix de la seva família. Es mostra molt concentrada i s'esforça per fer molts detalls. Primer dibuixa el seu germà i després la mare i el pare, després el gos i després a ella.
A continuació li passem el test d'ansietat CAS, i tot i que encara no s'ha corregit, tot fa pensar que la puntuació serà bastant alta, per tant, es pot deduir que la X, pateix d'ansietat.
També li passem el test de percepció de diferències, el CARAS, i obté una puntuació molt alta.
Seguidament, li passem el TALEC de lectura i comprensió II, on també obté una bona puntuació.

Quan passem aquestes proves psicopedagògiques, la X es mostra atenta i concentrada en tot moment, ens fa pregunta i s'interessa pel que està fent.

Després de tot això, haurem de fer-ne una bona interpretació! ho comentaré en un altre post...

Treballant tècniques d'autocontrol

En una de les sessions dutes a terme al centre, amb en V. i l'O, (nens diagnosticats de TDA), es vol treballar l'autocontrol. La psicòloga els explica el que farem: es llegirà una història que més endavant donarà peu a parlar de la serenitat i de l'autocontrol. En aquest cas, es llegeix el conte "El toro Xispa brava". Ho fan els dos nens alternativament, han d'estar atents i no perdre el fil.

Un cop llegida la història se'n fa un resum en veu alta per comprovar que tots dos l'han entès perfectament. Seguidament, es fa un paral·lelisme amb situacions viscudes per ells a l'escola, a casa, amb els amics i companys...

A continuació es fa un recordatori (ja s'havien treballat anteriorment) de les estratègies o tècniques d'autocontrol. Entre els dos nens van explicant les diferents tècniques, a la vegada que les representen. 

Aquestes tècniques són:

- Tècnica de la tortuga: és una tècnica per controlar l'agressivitat en situacions disruptives. Es tracta de respirar profundament i tancar els punys. Com una tortuga, es tracta d'amagar-se a la seva closca.

- Banc de boira: és una tècnica assertiva per tal d'afrontar les crítiques sense barallar-se. Es tracta d'imaginar-se que hi ha boira, i així no veiem ni sentim a l'altra persona.

- Disc ratllat: és una altra de les tècniques assertives i es tracta d'anar repetint el mateix. Si un nen/a et diu que facis una cosa dolenta, es tracta d'anar-se repetint: no, no, no, no m'interessa...

Altres estratègies que es poden utilitzar a casa: picar el coixí quan estem nerviosos, escoltar música, sortir a fora i fer xuts..

Els dos nens ho treballen junts i molt bé, s'ajuden a fer-ne memòria conjuntament. Seguidament fan un joc de representació d'aquestes estratègies buscant exemples de la seva vida quotidiana, ja sigui a l'escola o a casa.

Contextualització

El centre on realitzo les pràctiques, Centre de Psicologia de Vic, és un centre privat on hi treballen diferents professionals, però majoritàriament des de la psicologia. En aquest centre hi acudeixen, entre d'altres, alumnes amb problemes d'aprenentatge, amb dislèxia, amb trastorns de TDA i TDAH, trastorns de conducta (...), que hi han estat dirigits des de les escoles o bé a nivell familiar.

Les meves pràctiques les puc dividir en des parts ben definides.
A) Un dia a la tarda estic al centre, observant i actuant amb diferents psicòlogues, els alumnes que hi assisteixen. Ja havent passat els primers dies, les tasques que realitzo són aquestes: durant la primera hora estic amb una psicòloga i revisem i corregim els testos que ja s'han passat a alguns nens/es, ja siguin del mateix centre o bé de l'escola. És interessant trobar-te davant dels testos que s'han anat parlant al llarg de les assignatures, i poder valorar-los i treure'n les conclusions. Sobretot ens centrem en les proves psicopedagògiques: STAIC, EDAH, CONNERS, però també el WISC-IV... És molt difícil, un cop tens els resultats que no acaben de ser significatius, veure cap on ens hauriem d'encaminar...
La segona hora, estic amb una altra de les psicòlogues que fa un treball amb en V. i l'O.*. El treball s'acostuma a fer en parelles, ja que d'aquesta manera treballen més a gust. Aquests dos nenes estan diagnosticats de TDA i es fa sobretot un treball d'organització i de planificació: registre d'activitats diàries, control de l'agenda, registre dels deures. A través de diferents jocs es treballa l'atenció (Joc "Wisconsin"), la organització, però també l'autocontrol i la serenitat a través de diferents tècniques (la tortuga, el banc de boira, el disc ratllat...)
Per últim, amb un grup d'adolescents treballem les habilitats socials. Aquest grup és molt divers, hi ha nois i noies amb diferents problemàtiques (retard, TDA, risc social, trastorns de conducta), però que tenen en comú la manca d'habilitats per relacionar-se. Cada dia que ens trobem es treballen diferents aspectes. Ja hem treballat les habilitats comunicatives, perdre la vergonya a l'hora de parlar amb desconeguts i el valor de l'amistat.
Ja aniré posant el dia els aspectes més interessants de cada intervenció.

B) Un dia al matí fem les intervencions a una escola concertada. Aprofitant que venen dues de les psicòlogues del centre privat a l'escola on treballo, estic amb elles per atendre a les demandes sorgides des del professorat.
D'una cosa que me n'he adonat de seguida és del poc temps disponible per tractar i poder actuar amb totes les demandes. Aquestes dues psicòlogues només van a l'escola dos dies a la setmana, una es dedica més a infantil i primària, i l'altra al cicle d'ESO. Amb aquests dos dies és impossible fer una tasca ben feta i fer el seguiment adequat que necessitaria cada alumne! Una de les coses que s'ha fet imprescindible és el fet de PRIORITZAR aquelles demandes que es puguin considerar més urgents o necessàries. Per aquest motiu, sovint hi ha queixes d'algunes mestres perquè no es fa una intervenció més ràpida a les seves demandes plantejades.
Cada divendres comencem organitzant-nos l'agenda amb tots els alumnes que s'han de veure aquest dia. Es busquen les carpetes pertinents i es fa un repàs general del que s'haurà de fer. A part de tractar als alumnes, molt sovint també s'han de fer entrevistes amb les tutores per tal de fer un seguiment de com van els seus alumnes.
Actualment estem fent proves i seguiments amb aquests alumnes: MP (2n Pri), EM (4t Pri), IG (4t Pri), EV (6è Pri). Més endavant em centraré en algun d'aquests casos.

* Per preservar la identitat dels alumnes, només hi posaré les seves inicials.

Començant el Pràcticum I

Hola, 

Estem a l'inici de les pràctiques de Psicopedagogia. La veritat és que les esperava amb ganes, perquè és una manera de trobar-te de cara amb la realitat que ens envolta.

El centre on faré les pràctiques és un centre de psicologia privat on hi treballen diferents professionals dedicats a tractar, entre d'altres, amb nens i nenes, i nois i noies amb necessitats educatives especials. Dues psicòlogues del centre es dediquen també a atendre als alumnes d'una escola concertada de la zona, per tal d'atendre les necessitats que hi puguin sorgir.